dilluns, 31 de març del 2014

Joc turisme responsable: Un resort en Dubinda


El balanç de les conseqüències del desenvolupament turístic no sembla haver sigut molt positiu per a una part important de les poblacions locals, així com per al medi ambient: desestructuració dels sectors econòmics preexistents, alienació de recursos naturals, concentració de la riquesa, augment de les diferències socials, etc. Un resort en Dubinda, una comunitat de pescadors és un joc de situació que pretén donar a conèixer alguns dels riscos que per a les societats camperoles pot comportar el sorgiment de l'activitat turística amb capital transnacional.

El joc incideix en quatre aspectes concrets del fenomen:
1. Les expectatives que desperta el turisme: El turisme s'ha sabut revestir d'una sèrie de mites basats en principis generalment infundats, però que predisposen a la població local a col·locar en ell esperances que moltes vegades acaben sent frustrades.
2. L'impacte d'un turisme d'enclavament en les economies camperoles: Els models turístics dominants poden afectar negativament la sobirania alimentària (estratègia de revaloració i defensa del món rural) en monopolitzar uns recursos necessaris per al bon funcionament de les activitats productives camperoles.
3. La influència que el turisme pot tenir en l'increment de la diferenciació camperola: El turisme pot incrementar les diferències socioeconòmiques i, resultat d'açò, incentivar la conflictivitat local.
4. El paper de l'Estat: El joc dóna motiu a conèixer les raons que porten als Governs del Sud a acceptar i promoure models turístics d'enclavament, raons a les quals no són alienes les polítiques d'organismes multilaterals com l'Organització Mundial de Comerç.

dilluns, 10 de març del 2014

Jornada contra la repressió

Fa poc més de 2 anys va ocórrer un dels episodis més foscos al País Valencià dels últims anys, on uns salvatges, en nom de la seguretat i l’ordre, apallissaren als alumnes del IES Lluís Vives que, l’únic que demanaven era una educació pública i de qualitat. Aquell episodi va recordar a molts antics militants d’esquerres l’època on eren perseguits i colpejats per els cossos de repressió franquistes.

Per conèixer millor aquella època a les comarques del nord i comprendre les conseqüències que tenia ser dissident a la dictadura, des del Casal Popular de Vila-real vos convidem a la presentació de l'exposició “Repressió franquista a la Plana” a càrrec del Grup per la recerca de la memòria històrica, que serà la primera part d’una jornada que tindrà lloc el proper divendres dia 14 a les 19h.

La segona part de la jornada sobre la repressió, que esdevindrà el dissabte dia 15 també a les 19h, serà una xerrada on tindrem com a convidats de luxe a un membre del FEUP que ens parlarà sobre les expedientades per la realització de la xerrada vetada, on va intervenir el cantant de KOP, Juanra. També ens acompanyarà un membre de la Caixa de Resistència que ens explicarà el funcionament de la mateixa, per tal de fer front als embats de repressió de l'Estat. Finalment, hem convidat a un advocat en Dret Penal que ens explicarà la famosa “llei mordaça” i tot el que implica per a les nostres llibertats.


“Com és defensa el dret de manifestació? Manifestant-se; i el dret de associació? Associant-se; I la democràcia? Com és defensa la democràcia? Doncs exercint-la!” – Marcelino Camacho

dimarts, 4 de març del 2014

Xarrada-debat: Per la reducció de la setmana laboral a 30h sense reducció de salari

Data: 7 de març
Hora: 19:30h
Organitza: CNT/AIT la Plana
Lloc: Casal Popular de Vila-real

Text de la convocatòria:
Després d'una temporada, els companys del SOV La Plana de la CNT/AIT, tornem a traure per les localitats de la província la nostra reivindicació donant una xarrada-debat on explicar el per què, com arribar-hi i quins avantatges ens produiria la reducció de la setmana laboral a 30 h avui dia. En aquesta ocasió la xarrada es realitzarà en el local del Casal Popular de Vila-real, ubicat en el carrer Cronista Traver nº30 de Vila-real, als que els donem les gràcies per fer-nos un lloc en la seua agenda, el pròxim divendres dia 7 de març, a les 19:30h.

La situació és clara, després de quasi 100 anys, la jornada laboral a l'Estat Espanyol segueix sent la mateixa mentres que cada vegada són més habituals nous avanços en la tecnologia com per exemple el robot Momentum que és capaç de preparar i cuinar 400 hamburgueses per hora; el Google car, cotxes que funcionen sense conductor i que prompte deixaran a l'atur a més d'algun taxista; i un general, una multitud d'avanços tecnològics que fa apenes una dècada ens pareixien cosa de la ciència ficció, que fa que molta gent assegure que ens encontrem davant la tercera revolució industrial.

La reivindicació de la reducció de jornada laboral era una cosa que hauria d'anar lligat a avanços tecnològics com aquests, per desgràcia no ha sigut així. Després de quasi 100 anys, no només no s'ha reduït la jornada laboral, si no que, pel contrari, és en el millor dels casos un fet que es complisca amb la jornada de 8 hores diàries o 40 setmanals, sent molt habitual la realització d'hores extres que mai son retribuïdes, les deslocalitzacions d'empreses a països on la jornada és més llarga i els salaris més curts, etc.

El resultat de tot açò és eixe 30% d'atur que, per a alguns és una estadística negativa, i per altres suposa perdre la casa, perdre a més d'algun familiar o amic que es suïcida al veure-ho tot perdut, perdre la dignitat al acceptar qualsevol treball precari per estar entre l'espassa i la paret, i tindre que elegir entre la fam i l'esclavitud per que... no hi ha cap dubte que l'única fi de mantindre aquesta tassa d'atur és tindre un exèrcit d'aturats que accepten qualsevol condició de treball i obliguen als qui treballen a cedir davant la possibilitat de ser acomiadat i substituït.

Aquesta situació no només afecta als treballadors assalariats, també afecta a les xicotetes empreses i als autònoms que pràcticament tota la seua clientela son treballadors que ja no poden gastar en els seus negocis fent inevitable el tancament dels seus establiments.

Per això, i per més motius, creiem que la classe treballadora ha de despertar de la gran mentida que han estat vivint tots aquests anys on creien ser de classe mitjana, i que per a aconseguir millores socials només tenen que votar a qui les oferisca... ja ha quedat més que clar què passa quan es cedeix el dret a decidir anant a les urnes.

Per aquests motius, vos convidem a assistir a la xarrada/debat del pròxim divendres dia 7 de març, per fer-vos saber què plantegem des del nostre sindicat i, com nosaltres sempre fem, debatre amb tot aquell que vulga.

Us esperem amb molta il·lusió,

Salut i anarquia